Fideuà

on

Treball professional, de casa, d’educació, personal, cuina, blog…  són tantes les feines que fem a nivell individual que ens pensem que sols treballar per a un altre, és treball.

Però el treball és vida i la vida són moments!

Viure és gaudir, de tots el moments, de totes les coses que ens envolten. No hi ha cap vincle negatiu, hem de sentir-nos bé nosaltres mateixos.

Hem de ballar!!!

 

 

Hui a la fideuà li he ficat unes cigales, un poc de sèpia i clòtxines.

Les possibilitats de fer un plat amb el mateix nom són infinites.  Per què ha de tindre el mateix nom?  No sempre disposarem dels mateixos ingredients per a poder fer el plat que hui ens acompanya, l’únic ingredient bàsic per al plat que hui vos presente és el caldo de peix.  La resta de components del plat podeu anar canviant-los segons la vostra disponibilitat.

 

INGREDIENTS:

1/2 k de fideu gros

3 sèpies menudes

700 g de clòtxina, abans de coure-la al vapor

2 cigales per cap

1 dent d’all

oli d’oliva

pebre roig

una tomata ratllada

litre i mig de caldo de peix

safrà

 

PROCÉS:

 

Fiquem la paella al foc amb oli d’oliva.

Sofregim les cigales. Les reservem en un plat.

Sofregim l’all i la tomata. Afegim el pebre roig i els fideus i els sofregim un minut.

Li afegim el caldo, calent.

Deixem que comence a bullir. Quan duga uns 10´ bullint, afegim la sèpia i les clòtxines (prèviament fetes al vapor)

Uns 5 minuts abans d’acabar de coure els fideus, afegim les cigales.

 

tAstantelmón2017

 

 

 

 

Anuncis

2 Comments Add yours

  1. Anònim ha dit:

    Molt bon dia! normalment no hi poses ceba? des de que et vaig trobar m’encantan les teves receptes. No ho compliques. Una abraçada!

    M'agrada

    1. tastantelmon ha dit:

      Bon dia! No fique ceba, la meva mare si que fica, però com quan faig el caldo ja faig un sofregit amb la ceba el sabor que li dona ja el te, i com que després de provar de sabor va bé, no li fique.

      Sóc una enamorada de la ceba, a tot m’agrada ficar-li ceba. Quan tenia 12 anys, el meu germà major, que corria en bicicleta, un diumenge els meus pares se’n van anar a una carrera i jo vaig ser l’encarregada de preparar uns macarrons per dinar. A casa sempre els hem fet amb dos tallades de magre, 2 de fetge, una de pernil i tomata. Quan fas el sofregit de la carn, quasi al final, hi ha que ficar ceba ratllada al moment. La meva àvia sempre em deia que la ceba havia d’estar, però no s’havia de notar. Doncs bé, eixe dia, vaig fer totes les passes que s’ha de fer, però no li vaig ficar ceba. Vaig tastar la salsa, mentre cuinava i vaig saber que hi havia alguna cosa que no estava bé, el sabor no era el que havia de ser. Dinant, ho vaig comentar i la meva mare, de seguida va saber el que faltava i m’ho va dir. LA CEBA!!!

      Des d’eixe dia, no falta ceba a tot aquell plat que ho necessita.

      Moltes gràcies per comentar!!!! Estos moments et fan sentir molt acompanyada!!! GRÀCIES!!!

      M'agrada

Comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s