Canelons amb les restes de l’olla

on

Canelons!

Potser siga un poc prompte per presentar el plat, però per a mi, el dia a dia és suficient motiu per a celebrar que

tots estem a taula gaudint d’un plat fet a la cuina de casa.

 

El que més m’agrada d’aquesta recepta és la seua capacitat de transportar-me en el temps. No hi ha ni una sola imatge dels moments passats a la cuina amb la meua mare i la meua àvia preparant el dinar de Nadal que s’haja esborrat de la meua memòria.

Jo ho trobava divertit, m’encantava sentir l’escalfor del foc de la llar i gaudir dels moments més intensos que una nena, d’aproximadament 8 anys, puga tindre al llarg de la seua vida amb  dos de les dones que més estimava i estima. Elles  han sabut, sense adonar-se , fer que la cuina siga un dels meus llocs preferits a la casa.  Tan sols la mare sap que ara, és la passió que envolta els meus sentits i un motiu per a continuar somiant i fer somiar.

La meua missió era única i exclusivament trossejar el pernil, ratllar el formatge i  la ceba que formaria part de la beixamel que recobriria els canelons. Com sempre deia l’àvia, has de fer-ho a trossets molt xicotets i la ceba, ha d’estar, però no ho han de saber.

Al principi era una recepta que es feia, única i exclusivament per a celebrar el Nadal. A poc a poc açò ha anat canviant i l’hem feta part d’altres celebracions familiars.

Fins que he arribat jo i he decidit que també podíem fer-la  un dia qualsevol, per a un dinar qualsevol…

Solem pensar que la cuina és el lloc prohibit i cuinar és una mena de tabú. Jo no pense així. Tinc el record de la meua àvia, quan els dissabtes al vespre preparava el bullit de creïlla per sopar. Com el preparava?  Us preguntareu.   Doncs bé… Mentre miràvem la pel·lícula del dissabte a la vesprada, ella agafava les creïlles i una ceba,  les ficava en un recipient fondo on es trobaven les que no estaven pelades, que a l’hora serviria per a deixar la pell. Agafava un altre recipient per a ficar les ja pelades. Quan ja havia acabat s’alçava i les col·locava al perol per bullir-les.

Imagineu-vos la situació. Es perdia uns 10 minuts de pel·lícula, en l’acció d’anar i ficar les creïlles al foc. Hui en dia no tenim eixe problema, a moltes cuines ja tenim una televisió i si no en tenim aturem la pel·lícula i després continuem veient-la, i així moltes coses més…. que ens faciliten molt més les coses.

Encara penseu que no hi ha temps??

La recepta de hui no té res a veure amb la que la família preparem al nadal, però vull donar-vos una idea de com aprofitar les restes de l’olla i demostra-vos que preparar canelons, no és tan difícil.

 

Ingredients:

Pasta per a fer canelons

Jo he aprofitat les restes de la carn, cigrons, verdura i botifarres que havia utilitzat per a preparar caldo d’olla i amb això he elaborat el farcit dels canelons.

oli d’oliva

sal

nou moscada

mitja ceba ratllada

farina

caldo

una tallada de pernil

mantega

formatge ratllat

 

PROCÉS:

 

Sofregiu en una paella la ceba ratllada amb l’oli d’oliva, afegiu una cullerada de farina i barregeu-ho amb els altres ingredients. Afegiu una o dos cullerades de caldo i deixeu que es reduïsca.

Ara fiqueu trossejats tots els ingredients que vos sobren de l’olla i els barregeu.

Ratlleu nou moscada al gust i salpebreu, si fa falta.

Deixeu gelar la barreja anterior i després farciu els canelons.

Els fiqueu a la safata on aneu a coure’ls.

 

Preparem la beixamel:

En una paella fiquem el pernil tallat a trossets molt xicotets. Quan ja el teniu, afegiu ceba ratllada i ho sofregiu.  Afegiu farina i aneu donant-li voltes, fins que estiga seca. Alhora aneu afegint caldo, fins que és quede espesa, ni molt líquida, ni molt espesa. M’enteneu? Ratllem nou moscada i li afegim formatge.

 

El final!!!

A sobre dels canelons, fiquem la beixamel. Li afegim formatge ratllat i mantega.

Ara els ficarem al forn el temps necessari, per a coure’ls.  Anem jugant amb el foc dalt i baix, uns 45 minuts. Una vegada cuits li ficarem el grill, perquè rostisca el formatge.

 

Podeu deixar-los preparats amb molta antelació.  Podeu congelar-los abans de coure’ls, i el dia que aneu a menjar-vos-els els podeu posar al forn.

Jo els vaig fer diumenge, els vaig deixar a la nevera i els vam coure dimecres.

Espere que gaudiu d’un plat com el que hui vos presente.

 

tAstantelmón2017

 

 

 

 

 

 

Anuncis