Samfaina


 

SAMFAINA

 

Life is too short!

Sí, la vida és massa curta, qui ho anava a dir!  Treballant dur i amb un poc de sort pots arribar molt lluny. Tot el que et proposes és possible. Cal  passar la vida estimant i gaudint el que ens ha tocat viure!

Hi ha una cançó d’El último de la fila que diu:

tanto tienes, tanto vales, no se puede remediar.
si eres de los que no tienen, a galeras a remar.

 

Continuem caminant i lluitant pel que ens agrada, amb el cor en la mà i gaudint de tots els moments que ens dóna la CUINA!

 

La Samfaina, com diu la Fina del Blog: Cuina cinc és un plat de tardor, esplèndid!

 

És un plat de diari al qual no li donem el valor que té. Una barreja de verdures que anuncien que la tardor ja està ací.

Donar-li nom al plat que vas a menjar pretén no deixar en l’oblit allò que és nostre.  No podem continuar impersonalitzant els plats (sofregit de verdures). Tots tenen un passat i tots tenen un futur. En la senzillesa està la virtut.

No podem perdre la nostra essència com a poble. Hem de reconèixer que tot té un abans, el després l’hem d’anar creant nosaltres, sense deixar de reconéixer d’on ve allò que estem innovant.

No em canse de dir-ho, la Cuina és creació, la necessitat ens ha fet evolucionar. Però, tot té uns arrels que no podem negar!     

Els plats no són inamovibles, potser els coneixem pel nom del lloc on ens ha tocat viure, però no podem deixar d’aprendre, de la mà de la diversitat, i estar oberts a noves formes de cuinar-los, de presentar-los i fins i tot de menjar-los!

 

Jo no puc dir molt del plat, tot el que sé hui, d’este plat, ho he aprés del post que va fer la Fina al seu blog,     La Samfaina a la tardor .  El coneixia, però fa temps que no li deia pel seu nom. A més a més, Fina ens recorda com li diuen en altres llocs de la nostra geografia. Redescobriu la seua història, Fina ho deixa molt clar!

 

LA RECEPTA

 

INGREDIENTS:

 

albergínia

ceba

all

tomata

pimentó roig i verd

oli d’oliva

sal

fulla de llorer

 

PROCÉS:

Trossegem tota la verdura i la posem a la paella,  que prèviament haurem precalfat i  afegit oli d’oliva.

Sofregim a poc de foc i deixem que vaja caramelitzant.

Jo la tinc sofregint una hora, hora i mitja, remenejant i gaudint dels olors que desprén a la cuina.

 

tAstantelmón2017

 

Anuncis

2 Comments

  1. cuinacinc ha dit:

    Felicitats María José per un plat esplèndid, la samfaina.
    Gràcies per compartir-ho!
    Unes fotos precioses que transmeten el gust i l’aroma!
    Una abraçada,
    Fina

    Liked by 1 person

    1. tastantelmon ha dit:

      Gràcies a tu Fina, un plat per a recordar i no deixar-lo com un plat qualsevol!!!! Una abraçada Mª José

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.