Una truita a la francesa


Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Ítaca (Adaptació de Lluis Llach sobre una versió catalana de Carles Riba)


Arribat al punt on la ignorància és la supèrbia de la raó, no hi ha res que ens ature al camí. Som pocs els que ens agrada caminar i lluitar contra la transgressió coberta per la por. Però, ací estem, intentant canviar la norma no escrita, fruit de la desesperació que amara una multitud  dirigida i programada, dins d’una societat posseïda per les pors i la falsa sapiència.


Així que hui, un plat senzill, nutritiu. D’eixos que esperaves veure fer a la teua mare quan arribaves a casa i no tenies moltes ganes de sopar.   He seguit les normes de la Julia Child, aquella dona americana que va introduir la cuina francesa als Estats Units.

Una truita a la francesa!


Ingredients:

2 ous per persona

un poc d’aigua

oli d’oliva

pebre negre molt

sal


Procés:

batem els ous.

fiquem un poc d’aigua.

sal i el pebre negre 

fiquem  la paella al foc i li afegim oli d’oliva, un raig.

deixem caure la barreja a la paella i deixem que es faça per baix, intentem que no es pegue a la paella. Fem un llibret amb dos fulles i….  Ja ho tenim!!!!

tAstantelmón2017

Advertisements