Fideuà


  Cal discutir sobre l’originalitat d’un plat?

 Per què no gaudim de la cuina, del menjar i del moment?

La cuina de casa és una cuina molt clara, la necessitat d’alimentar-nos és la seua base. Així que qualsevol discussió, no té massa sentit, si  el que utilitzem són ingredients que fan que un plat siga un plaer i li podem fer un tAst, que a més a més, serà diferent!

La cuina ha sigut construïda a base de la necessitat. Hui en dia estem construint plats de disseny als grans restaurants, combinant sabors que no haguérem imaginat mai i deixant -nos dur per la creativitat.  La cuina de casa, no és diferent!

A la cuina creem, provem i  gaudim el moment!

2016-11-04-15-43-07

Fa un temps, vaig publicar a la web, la recepta de Croquetas de bacalao.  La meua amiga Noemí, de Gandía de tota la vida, resident a Còrdova per amor,  va fer una reflexió:

La meua mare, també fa les mandonguilles d’abadejo amb creïlla, igual que la meua àvia i la meva besàvia. A Andalusia les fan amb beixamel. La mare de Miguel, les fa així i per a ells són perfectes.

Qui té realment raó?


Al respecte, sols he de dir que unes mandonguilles d’abadejo, el que necessiten és consistència i la creïlla, neutra en sabor, li dóna el que busquem, consistència! sense llevar-li el sabor a l’abadejo,

Fa dos anys que vaig publicar una recepta amb el títol de:  Fideuà de fideus fins  Noemí i Adela, l’altra amiga de Gandia, de tota la vida, resident a Gandia i que no baixa a València si no cal, vàrem discutir que si era originària de Gandia, que si s’havia de fer amb fideus grossos, que si amb fideu fi, que si era l’autèntica, que si no…


Per no entrar en discussió, sí, he fet un plat de fideus grossos, amb caldo de peix, carn de mero i gambes sense pelar. Estava de vici, duia un ingredient nou, que li donava una dolçor típica de la tardor, el moniato roig, torrat al forn. He aprofitat el sucre natural que du per llevar l’acidesa de la tomata que he sofregit. I que com que no he tocat l’essència del plat podem dir: Hui hem dinat FIDEUÀ!

Ingredients:

1 litre i mig de Caldo de peix

250 g de fideu gros, per a fideuà

unes gambes grosses (la quantitat depén de vosaltres)

unes molles de mero amb os

200 g de tomata triturada

1/2 moniato roig torrat

sal

oli d’oliva

safrà de bri

Procés:

Fiquem la paella al foc amb l’oli d’oliva.

Una vegada calent l’oli, fiquem a sofregir les gambes i les molles de mero amb os. Reservem, separem la molla de mero de l’os i trossegem.

Fiquem els trossets de mero, una altra vegada a la paella, i afegim la tomata juntament amb el moniato i ho sofregim.

Afegim els fideus i els arrossegem uns 2 minuts.

Afegim el caldo, on haurem afegit el safrà necessari per a donar-li color.

Quan comence a bullir el caldo i s’haja consumit una part important, ficarem al damunt les gambes que havíem reservat.

Estava de vici!  El moniato, li va donar un sabor especial!

tAstantelmón2016

Advertisements