Arròs amb fesols i naps


 Un arròs de tardor, un arròs fet amb la dolçor de l’espera. Un arròs d’abans, una delicatessen d’avui.

20151120_155624_7_bestshot

A la gent de l’horta ens agrada passejar per l’horta, fer una caminada per la natura, un passeig pel plaer del menjar, i així agafar forces i gaudir del benestar natural.

Per l'horta, tocant migdia,
plens d'infantil alegria,
ditxosos i satisfets,
tornaven a l'alqueria
dos pobres fematerets.
L'un i l'altre, a l'escoltar
les dotze, que en so de queixa
els cridaven a la llar,
tingueren una mateixa
idea: la del dinar.

Una cocció lenta, el moment de l’espera, el plaer del sabor. Tot això ens dóna aquest arròs

Lo més menut, que li guanya
a l'altre que l'acompanya
en vivor, li digué així:
'si fores el Rey d'Espanya
que dinaries tu avui?.'

Com tot en esta vida, el temps li dóna la benvinguda al plaer de fer un tast a un dels arrossos amb més fama de les nostres terres.

'Pués, no ho saps?
quina pregunta més tonta...!
Arròs en fesols i naps.'

On busquem el plaer? en la senzillesa, en el bon producte i en la bona cuina. Els plats més senzills, ens donen vida, ens donen calor a la tardor i a l’hivern.

'I tú?' -afegí lo major-.
Lo menut llançà un sospir,
i torcant-se la suor,
li replicà: 'Què he de dir,
si tu has dit lo millor?'
                            Teodor Llorente

Són dos xiquets, fematers els dos i quin desig més bo, cansats com se’ls veu i amb ganes d’arribar a dinar. Tan sols desitgen un arròs molt valencià, l’arròs amb fesols i naps.

El plat d’avui és un plat cuinat a casa, la recepta de la meua mare. Cadascú té el seu secret, la seua manera d’entendre el plat. No hi ha recepta original, així que no busquem la puresa del plat, la cuina és creació. Els secrets a la cuina, fan que ens donem el plaer de fer un tast diferent cada vegada que el mengem.

Com diu Emili Piera al llibre “La nostra cuina” de l’editorial Bromera:

És el rei del gènere l’arròs amb fesols i naps, amb sofregit previ -de vegades només un poc d’all i pebre roig- o sense, i on la careta, l’orella, els ossos i la xarcuteria del porc (si hi afegim ànec salvatge, el resultat és imbatible), bullen lentament amb els fesols i el nap i, si de cas, el card, per afegir, finalment, l’arrós.

Ingredients:

200 g naps

200 g fesols

500 g de carn de porc (careta, peus, corbet, orella, morro…)

100 g de cansalada

4 botifarres de ceba

card

una dent d’all

pebre roig (una punteta de la cullera de postre)

canyella (una punteta de la cullera de postre)

sal

cúrcuma (colorant)

arròs

aigua

Procés:

Sofregim un poquet de pebre roig amb la dent d’all i la canyella.

Afegim la carn, l’aigua, fins que cobrisca la carn i la sobrepasse 4 dits, el card i el colorant. Comencem a coure.

Si els fesols no estan bullits, cal ficar-los al mateix temps (prèviament posats a remulla). Si estan bullits els fiquem al final de la cocció.  Ací vos deixe l’enllaç de com preparar receptes base, en aquest cas fesols bullits.

Deixem coure unes 3 hores a poc de foc. La carn ha de quedar molt melosa, que es desfaça.

Quan ja estiga cuit, afegirem l’arròs, 15 minuts. Ha de quedar caldós.

tAstantelmón2015

Anuncis