Sopa d’all


 Sopa d’all!

foto183 (1)Fa molts anys que conec aquesta sopa. Fa molts anys que a les nits d’hivern, després d’haver vingut de la muntanya, i aprofitant que havíem agafat timó, ens donàvem el plaer de fruir d’una sopa natural, que calmava el nostre cos del fred i de l’esgotament.

La meua iaia Elvira em va ensenyar a fer-la. Aquesta sopa, juntament amb els macarrons que ella feia i l’ou fregit dels desdejunis del meu pare són els  primers plats que vaig cuinar jo sola.
Després, amb el temps, em vaig adonar, viatjant per l’immens món virtual, que el cuiner Santi Santamaría havia fet aquesta sopa com a primera recepta, en la seva col·laboració setmanal al diari La Vanguardia, allà per l’any 2001.
Em va sorprendre que un plat tan senzill i amb tan poc era capaç de sorprendre els cuiners més afamats del planeta. També vaig aprendre que la cuina evoluciona, però que les coses naturals romandran per sempre i s’adaptaran a les noves maneres d’entendre el món. Els grans cuiners són grans quan fan plats com aquest que us presente, senzill, delicat i deliciós, com la vida mateixa.
No fa molt, vaig conéixer un blog anomenat cuinacinc, on en record del cuiner de Sant Celoni, van referir-se a la sopa d’all que ell havia publicat al diari. Vos convide a llegir el post, força interessant sopa d’all. Em varen vindre records a la meua ment, com en aquell moment de la pel·lícula Ratatouille, on l’Anton Ego recorda el plat que la seua mare preparava quan era menut, la ratatouille.
Em vaig sorprendre quan em vaig adonar que la cuina de la meua iaia era una cuina del món, una cuina creativa i senzilla. A casa la cuina i la vida caminaven juntes. La meua és una història d’amor a la taula, d’amor a la cuina, d’amor a l’entorn, d’amor al voltant d’un plat.
La vida ens demostra tots els dies que  la senzillesa està en el gust. No oblideu que nosaltres, els de casa, hem de ser creadors dels moments que envolten la taula tots el dies de la nostra vida. La cuina de casa no és una cuina programada, és una cuina del moment, una cuina feta amb amor i amb passió.
Ingredients:
unes branquetes de timó
1 ou
3 llesques de pa d’un cm de grossor (el pa ha de ser del dia anterior)
1 dent d’all
oli d’oliva
sal
aigua
Preparació:
En un plat fondo, fiquem les llesques de pa. Al damunt deixem caure un ou. Ho salem i deixem caure un fil d’oli d’oliva. Al lateral del plat deixem unes branquetes de timó  i  la dent d’all.
Bullim aigua en un perol (aproximadament 1 got de 250 ml) i quan bulla, la ficaren al plat, a sobre dels ingredients. Tapem amb un plat i deixem que  l’ou es coga. Si no es fa prou, podeu ficar-lo al micro uns 2 minuts, perquè s’acabe de fer.
Sense més. Ja em direu.
 
tAstantelmón2015
Anuncis

3 Comments

  1. Retroenllaç: Molls a la planxa |
  2. cuinacinc ha dit:

    Una gran recepta! Ara vindran dies de molt fred i vindrà molt de gust! Una fotografia molt maca 🙂

    Liked by 1 person

    1. tastantelmon ha dit:

      Així és, una sopa que ens calmarà el fred del cos.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.