Al Priorat, als peus de la serra del Montsant


El mundo no está preparado para escuchar que tienes escrita una lista de objetivos idealistas, aunque sean específicos, medibles, alcanzables, aunque tengan sentido y significado; y que además estés tratando de tachar punto por punto de esta lista. El mundo además cree que esa es la opción fácil, cuando en realidad cuesta y cuesta desde adentro porque la verdad es que para ese mundo, es más fácil complicar que simplificar.

 Carolina Chavate20151010_101112La capacitat d’admiració és un bé en perill d’extinció. Tres dies he gaudit d’uns paisatges i paratges on la tranquil·litat sols és alterada per la incertesa de no saber  cap a on anem.

La cuina de casa és el meu objectiu. Recuperar eixa cuina que ens deixa amb un color i un sabor diferent cada vegada que la tastem. La cuina de casa feta amb productes de qualitat, estimats per aquell que els fa créixer i transformats per aquell que s’estima el que fa.

He fet un viatge a la natura, he aprés  de tot allò que envolta el meu somni, un somni on la delicadesa i el benestar formen part del dia a dia. Jo mateixa i els que m’envolten entenem que la natura i el seu entorn ens donen realment el que necessitem per a mantenir-nos vius.

Vull descansar d’aquesta bogeria descontrolada, on sols conten el números, on sols els diners et donen eixe denominat estatus. No compta el teu valor com a persona, ningú compta amb la teua humanitat, i tan sols uns pocs ens adonem que açò no funciona i que estem en una roda on tot està estancat i ens està encaminant a l’esclavitud total de la humanitat.

Menjar i beure. On i com, podem beure i menjar? Quina és la part de la nostra vida que ens deixa moments per gaudir dels moments? Ens hem parat a pensar, com i quan?

Al Priorat he trobat AMOR, amor per la terra, amor pel que fan, amor humà. Me n’he vingut a casa amb la satisfacció que no sóc un personatge estrany. Sóc una persona que s’estima la vida i que li agradaria que tot tornara a la seua normalitat amb el trellat al lloc, amb el sentit comú (com diria algú, el menys comú dels sentits) al centre de les nostres decisions, i sobretot, aprofitant cada moment que ens ha tocat viure.

Cada dia estic més convençuda que el que estic fent té un perquè, que no sé si trobara el seu lloc en aquest món nostre, però que em fa gaudir de la vida i del moment.

On vàrem dormir:

Gràcies al Joaquim i l’Anna de   Cal Compte, que han fet possible que puguem gaudir d’una casa del segle XVII, en un entorn impressionant, tranquil i enriquidor.

On vàrem menjar:

Gràcies a la Pati del restaurant Cal Joc , que ha fet possible que descobrisca un plat fascinant, fet amb l’amor d’una cuinera atrevida i amb els productes de la terra. Faré aquesta truita amb suc, que vaig poder tastar i que em va impressionar. Estava deliciosa Pati.

 

On vàrem gaudir d’un tAst:   

Gràcies al Pere Sangenís de  Sangenís i Vaqué  que, amb la seua humilitat i el seu amor per la terra em va fer aprendre moltes coses del vi i les vinyes que no sabia. He tingut la sort de fer un tAst d’alguns dels seus vins, entre els millors del món, però que a casa nostra desconeixem quasi per complet. La publicitat se centra en aquell que té un nom i no en aquells que s’estimen el que fan i que lluiten dia a dia per tirar endavant i que no perdem el més nostre, la terra.

tAstantelmón2015

Anuncis