LA INVISIBILITAT DE LA DONA I LA CUINA


20150306_142122

La cuina té la bellesa de la improvisació !

Les dones improvisem, creem, li donem un sentit al plat que cuinem, socialitzem el nostre entorn, controlem l’economia de la casa i encara així som invisibles.

No m’agraden els dies recordatori. El 8 de març no ha de ser un dia per al record de la nostra invisibilitat. El 8 de març ha de ser un dia normal i el que hem d’intentar entre totes i tots és que desaparega com a dia assenyalat: assenyalat per la desigualtat, assenyalat per la ignorància i assenyalat per la intenció de continuar amb la neutralitat masclista.

La lluita sempre ha estat present a tots els estats de l’evolució. Una lluita que ha estat, estarà i continuarà estant darrere de l’esforç diari de la dona dins del seu entorn social.   Si no decidim parar les teories ridícules, llegides però no practicades, escrites per hòmens que no saben de la realitat de la invisibilitat femenina, poca cosa podrem fer. 

“Estem en el bon camí. Els homes cada vegada cuinen més en sa casa i les dones cuinen cada vegada més en els restaurants. La dona, que abans tenia cura de la família, ara dóna de menjar a un públic extens i cobra per això. És el seu ofici. I l’home dóna de menjar els seus fills tan bé com ho ha fet la dona al llarg de la història. Aquest és el camí.

                                                                                                                                                         Carme Ruscadella (entrevista al diari “El País” el 17.03.2013)

Hui el post del dia de la dona, el dedique als hòmens que han estat amb mi i no han tingut una visió sexista del món ni de les relacions personals. En especial al meu Pare i al meu avi Paco. Ells dos ja no estan ací, però  el que està al meu costat i dia a dia m’acompanya en la lluita per aconseguir una societat més igualitària i raonable és Andreu, company de les batalles diàries.

tAstantelmón2015

Anuncis