Un temps de reflexions, aventures, cuina i descobriments


UN TEMPS DE REFLEXIONS, AVENTURES, CUINA I DESCOBRIMENTS no és més que un xicotet resum de tot el que m’ha passat estos dies  que el blog estava inmòbil, però jo no estava inmòbil, estava reflexionant, aventurant-me a cuinar i descobrint tot allò que fa que després us ensenye tot allò que m’ha sorprés.

No he deixat de cuinar, de gaudir dels moments que tinc la sort que passen a la meua vida i de fer tot allò que més m’agrada, estar amb la família i els amics, viatjar, caminar per la muntanya, cuinar a casa i amb els amics, i tastar, com no, menjar d’altres indrets del món.

Començaré dient-vos que el passat dia 27 de setembre vaig tindre la sort de poder participar al III Dia Cuina a Manlleu, organitzat per la revista Cuina. Per mi va ser tot un plaer i un gust estar amb els organitzadors d’aquest dia i gaudir de totes les activitats que la revista Cuina ens havia preparat a tots els finalistes del concurs.

Vaig estar tot el dia summergida en un somni. Era la primera vegada que m’enfrontava tota sola a una experiència que mai m’haguera imaginat. Andreu i els xiquets també van estar amb mi, encara que en un moment del dia, mentre els finalistes gaudíem de la visita a la Colònia Rossinyol, d’un tast a Can Faluga i d’un Showcooking amb el periodista gastronòmic Manel Guirado,   ells gaudien a la plaça de Manlleu de totes les activitats de la Festa del Porc i la Cervesa. Joan i Mar varen poder cuinar amb l’Ada Parellada, i varen aprendre a preparar un caneló de pernil cuit.

Després vàrem dinar tots quatre, juntament amb els finalistes, organitzadors i acompanyants dels finalistes  al restaurant Sambucus i acabàrem el dia a la plaça de Manlleu on es va fer l’entrega dels premis de les tres categories. Jo vaig quedar finalista, però amb una sensació d’encetar una activitat que em donarà molt de plaer.

III DIA CUINA A MANLLEU

III CUINA A MANLLEU

Com podeu vore  a la foto que ara ve, no he deixat de cuinar. A casa som molt normals i ens agrada menjar. La meua cuina és una cuina pràctica i sense dificultat, és una cuina del dia a dia, una cuina de família, on el més important és el producte de qualitat i local, sense deixar de banda altres possibilitats  que ens ofereix la nostra  societat plural i diversa.

 

LA CUINA DEL DIA A DIA

CUINA OCTUBRE

Així, també ens agrada tastar plats que nosaltres no fem a casa, plats fets per professionals de la gastronomia que no et deixen indiferent. Nosaltres no tenim les ferramentes ni el temps per a fer el que ells fan. Fa unes setmanes que vàrem gaudir de dos dies a l’Hospedería el Batán, a Tramacastilla, a la comarca d’Albarracín, a Terol. I vàrem poder tastar uns plats que tenien un concepte propi de la terra. Ens varen demostrar com amb productes de la terra, d’una bona qualitat, de venda directa, de proximitat, podem fer uns plats que poden ser reconeguts amb una de les distincions més altes de la cuina actual, l’estrella Michelin.  D’esta experiència jo he tret moltes idees. A la meua cuina les puc aplicar combinant aliments que mai hauria imaginat que es podien combinar i apropant-me cada dia més a noves experiències culinàries que aprens ací i allà.

L’HOSPEDERÍA EL BATÁN

EL BATAN

Durant tot este temps, també hem gaudit de l’experiència de viure o poder trobar-nos amb una civilització ja desapareguda, els Ibers. Les troballes als seus jaciments ens poden donar una idea de com vivien i què era el que cuinaven, com vestien, etc. Jo conec dos poblats que estan molt a prop d’on visc, el PUNTAL DELS LLOPS, que es troba dins de la ruta edetana  i un altre poblat de la ruta contestana, LA BASTIDA DE LES ALCUSSES, a Moixent. En aquest últim  vàrem poder gaudir d’un dia amb els ibers, tot un muntatge organitzat pel Museu de Prehistòria de València que ens va permetre conéixer millor el poblat i els seus antics habitants.

 
ELS IBERS

ELS IBERS

 

I així anem, la meua família i jo, tastant, tastant tot allò que tenim a prop, tot el que ens fa gaudir. Ens agrada de tant en tant tastar menjars desconeguts per nosaltres. Així, un dia qualsevol ens vam trobar amb una experiència més que satisfactoria. Baixant de Manlleu, vàrem parar a la ciutat de Tarragona. Volíem que Joan vera l’amfiteatre romà i que coneguera una part de la ciutat, però l’oratge no ens va deixar, es va ficar a ploure i vàrem decidir que ja era hora de dinar. Va ser una casualitat, però al centre de la ciutat de Tarragona,  al costat de la Porta de Sant Antoni es troba el restaurant Malinka, especialitzat en menjar rus. El du un català i la seua parella, que es russa, i estan intentant dur endavant un projecte nou a un país molt diferent. Vàrem quedar encantats, el menjar té un altre sabor, diferent del que estem acostumats ací, no és un menjar mediterràni, és un menjar fet de veritat, sense invencions, ho duen tot d’allí. Varen ser molt, molt amables, i si vos dic la veritat, vàrem menjar amb molt de gust. La prova és que els xiquets, s’ho varen menjar tot, ho varen tastar tot i se n’anaren molt contents. Ens varen convidar a un poquet de vodka, als majors, no als menuts. Res a vore amb el que estem acostumats a beure ací, un vozka de qualitat, bo per al fred rus i també per al nostre fred mediterràni, però sense passar-se…

 

MALINKA

AL RESTAURANT RUS

Són tants els moment que he viscut estos dies, que no sé com acabar. No parem, anem tirant, descobrint, aprenent, i viatjant sense viatjar, amb els somnis i les nostres inquietuds. Tenim el que tenim, sobretot ganes de fruir tots quatre de l’oportunitat d’haver-nos trobat i no deixar escapar eixos moments que ens donen la felicitat. No sé fins a quin punt sabríem estar l’un sense l’altre, Andreu i jo. Dels xiquets no dic res, ells han de fer la seua marxa, tal i com vam fer nosaltres, però primer vull compartir moltes coses amb ells i aprendre d’una nova generació.

I com no, per acabar, el cap de setmana del 9 d’octubre vam anar a Los Cerezos, a prop de Terol i allí vàrem gaudir de tres dies de muntanya, caminades i bicicleta. El menjar ja el dúiem de casa, així que ens dedicàrem a aprofitar i gaudir de tot el cap de setmana, vore com les fulles canvien de color a la tardor i com els bolets apareixen als llocs humits, també a fer collita de mores per a un pastís i moltes altres activitats.

 

LOS CEREZOS

LOS CEREZOS
I bo, crec que no em deixe massa coses, d’estes setmanes. Han sigut molt intenses i hem gaudit d’allò més, hem compartit moments de treball, moments de família, moments d’amistat i hem compartit UN TEMPS DE REFLEXIONS, AVENTURES, CUINA I DESCOBRIMENTS.

He de dir-vos que és  molt difícil açò de dur un blog endavant. Hi ha moments i moments, no estic sola, però són tantes i tantes coses les que envolten la meua vida, que  moltes vegades necessite parar un poc el Temps. No lluite per un protagonisme ni un primer lloc, m’agrada el que faig i el meu objectiu és  GAUDIR D’ALLÒ QUE EM DÓNA LA VIDA i compartir-ho amb tots vosaltres. Les meues  receptes no duen un ordre d’entrada,  estan fetes i pensades en moments on les emocions es barregen amb la necessitat de menjar i de compartir a taula tot allò que em fan sentir el moment que estic vivint.

 

tAstantelmón2014

Anuncis

2 Comments

  1. Pilar C. ha dit:

    Un post molt complet! Deu ni do quina varietat! Nosaltres volem anar a Tarragona a final de mes que son les festes de Girona i els nens fan pont al cole, aprofitarem un dia laborable per poder descobrir la ciutat, a veure si ens acostem al restaurant rus, em faria gracia,p. Una abracada maca!

    Les receptes que m’agraden

    M'agrada

    1. tastantelmon ha dit:

      Tarragona és molt bonica, nosaltres varem estar ja fa uns anys, però ara volem tornar per a descobrir el que queda de l’antiga Tarraco amb els nens. També és un viatge que ens queda pendent, a nosaltres. Esta vegada ha sigut de pas, però anirem.

      Besetssss

      tAstantelmón

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.