Hui començaré la recepta per on es comença sempre, a la cuina. Jo tinc el costum de presentar-vos el resultat final, però hui no ho faré així. Hui seguiré l’ordre natural.
A la cuina no hi ha res impossible. Moltes vegades ens pensem que si no tenim els utensilis que fica al llibre, revista o bloc, no podrem fer la recepta. Jo vos vaig a demostrar que això no és així, tan sols hem de tindre disposició, hem de voler fer-ho, hem de tirar endavant i aconseguir allò que ens hem proposat.
No hi ha més!
Podem fer-ho tot. Si tenim els utensilis millor, si no és així, no hi ha problema. No quedarà tan perfecte, però serà una creació nostra. I la satisfacció del que hem fet?
De tot açò que he tret, he aconseguit fer uns ravioli redons de pasta fresca en qüestió de 45 minuts.
Com fer els raviolis?
Per a quatre persones:
Fem la massa:
200 g de farina de força
2 ous d’aproximadament 60 g
1 culleradeta d’oli d’oliva
1 culleradeta de formatge parmesà ratllat
1 culleradeta de sal
Ho barregem tot en un bol, o si teniu thermomix ( 2 minuts / got tancat / velocitat espiga).
Reservem.
Fem el farcit:
El de hui és més que senzill.
300 g de mató
uns 30 g d’espinacs
Jo ho he barrejat al got de la batedora.
Fem la salsa:
1/2 kg de tomata que triturarem
2 pimentons verds italians
Ho sofregim a la paella o a la thermomix, amb un poc d’oli d’oliva.
Muntem el ravioli:
Estenem la massa amb l’ajuda del rodet sobre una taula de fusta o al banc de la cuina, enfarinat, i la tallem a tires. En una de les tires, fiquem el farcit i li fiquem una altra a sobre i procediu com a la primera foto del post. Amb l’ajuda de les puntes de la forqueta farem el dibuixet que heu vist a la segona foto, i punxarem amb un palet al centre perquè no es quede aire dins.
Fiquem els raviolis a una font per a fer al vapor i ho tenim 20 minuts. (Si teniu la thermomix, mentre feu la tomata fregida amb el pimentó podeu coure els raviolis al recipient varoma).
I ja està. Ara preparem el plat!
Bé, jo crec que ha quedat prou clar. Si teniu algún dubte, pregunteu-me.Repetisc, a la cuina no hi ha res impossible.
Que bons que t’han quedat! Tens tota la raó, no bi ha res imposible! Un petó maca
Les receptes que m’agraden
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Pilar, com diu la cançò : Llençat!!!… bsts. M José
M'agradaM'agrada