Després d’uns dies de no publicar, hui vaig a passar-vos una recepta fàcil i que ens ajudarà a gaudir d’un bon dinar en un d’aquells dies en què l’estrés s’apodera de nosaltres. Però abans, m’agradaria fer una xicoteta reflexió.
* Si no tens temps de llegir-la, o no tens massa ganes, només passes la foto estan els ingredients i el procés del plat de pasta que he preparat hui per a dinar. Ho entenc perfectament.
Com tots sabeu, sóc una persona normal. M’agrada la cuina, m’agrada viatjar, la muntanya i m’agrada estar amb els meus i passar estones, avorrides i divertides allà on em trobe i amb qui em trobe. No tots els moments són iguals. M’agrada aprendre dels meus errors i del que m’ensenya la vida , escoltar i que m’escolten, i sobretot als moments dificils donar-los eixa part d’alegria que ens fa que no siguen tan durs i als moments d’alegria, donar-los un poquet més de volum per accentuar eixe moment.
Estic patint tant com vosaltres la situació social canviant. M’afecta la crisi dels diners i m’afecta la crisi social. Jo volaria i me n’aniria fora d’ací. Però, alhora em pregunte, en què canviarà açò si jo vole i m’oblide del que està passant? Per què no treballar per un canvi?.
No sóc perfecta, però sí que em considere una persona atrevida i lluitadora, amb capacitat suficient per a no deixar d’alçar-me quan caic. No preste atenció als comentaris destructius i vaig fugint d’allò que no m’aporta res bo per a la meua higiene mental.
No fa molt que vaig decidir canviar el lloc que estava ocupant i donar un gir radical a la meua vida. Oblidar les pors i estar allà on toca i quan toca. No sempre pot ser així, però ho intente. Com ja us vaig dir, les meues anteriors relacions laborals varen ser les que em varen fer adonar-me del que no volia fer i ara estic intentant buscar allò que m’agrada i em fa gaudir. Us adelante que és molt dificil i que hi ha moments molt durs i moments que vols tornar enrere, però, no m’agrada repetir coses que personalment no m’aporten res.
Per què açò? Doncs no ho sé, m’apetia contar-ho. És tot un poc abstracte, molts de vosaltres no em coneixeu personalment i la veritat és que aquest és un bloc que pretén fer que gaudiu de la vostra cuina. Jo tan sols ajude a perdre la por al foguer, i contar-vos alguna que altra reflexió personal.
I acabe. Que sí, que pot canviar la cosa! Hem de deixar de queixar-nos, treballar, canviar i sobretot tirar endavant sense por !!!
I ara sí, aquí està la recepta!!!
Un plat de pasta per a un dia qualsevol!
Ingredients per a quatre persones:
250 g de pasta (macarrons, espaguetis, gnochi…)
2 alls porros xicotets o un gran
oli d’oliva
pebre negre
mozzarella
unes fulles de rúcula
pell de llima ratllada
Procés:
Bullim la pasta el temps que fique el proveïdor.
En una paella o en una cassola, sofregirem l’all porro, prèviament trossejat amb l’oli d’oliva. Una vegada sofregit, barrejarem amb la pasta, en este cas macarrons, i afegirem la mozzarella trossejada i el pebre negre mòlt.
Ja emplatat, afegirem la rúcula i la llima ratllada i uns filets d’oli d’oliva cru.
Una barreja de sabors molt estiuenca.
I ja està!!!
* El podeu deixar preparat el dia d’abans.
tAstantelmón2014
