Una xicoteta estada a Vistabella ( Dia 1)


Al poble més a prop del Penyagolosa, Vistabella del Maestrat,  hem gaudit de dos dies meravellosos tota la família, amb Mercé i Jordi com a grans anfitrions. Jordi enguany és mestre a l’escola del poble.

Mar i Lua fan senderisme-001

Hem conegut gent que viu al poble, gent d’allí i nouvinguts que un dia van decidir canviar de vida i passar d’una estressant, a una més tranquil·la i gratificant. Esta nova vida se’ns fa una miqueta estranya, ja que suposa viure a un ritme diferent de l’actual. He pogut comprovar, però, que es pot fer una bona combinació si tens un poc d’atreviment i dónes un pas que pocs som capaços de donar per a fer el canvi.

El viatge ha sigut molt complet. De moment, com que Mar té tres anyets hi ha una part dels viatges a la muntanya que encara ens és un poc dificil d’assaborir. Em referisc a caminar per la muntanya. Sempre ens ha agradat passejar per sendes i camins on els vehicles a motor ho tenen força dificil, però, ja arribarà. Ara estem gaudint un altre moment en les nostres vides i les nostres experiències.

Jordi, organitzà un 1 de maig completíssim.  Excursions, menjars, visites a llocs poc coneguts, passejades per la muntanya…

La primera part del dia va ser una de les més interessants, vàrem visitar l’escola d’infantil i primària del poble. En un moment ens vam trobar dins d’un edifici del segle passat, vàrem poder conéixer totes les estàncies, des de les aules fins al menjador. Allí els mestres tenen l’oportunitat de  dur avant la seua faena tal i com seria desitjable a tota l’escola pública, amb un nombre d’alumnes suficient per a desenvolupar la intel·ligència múltiple. Això sembla que a l’administració no li interessa massa, perquè escoles com esta estan sempre penjant d’un fil. L’administració ha imposat ratios de fins a 33 alumnes, la qual cosa vol dir que no té cap interes social, el seu interés és exclusivament econòmic. He de dir,que els mestres de l’escola pública treballen amb escassos recursos, i per a suplir-los, són ells els que aporten els seus recursos per a poder desenvolupar la faena com toca, i així poder donar oportunitats als xiquets  i xiquetes i evitar la ignorància del no saber .

L’escola pública permet que tots tinguem les mateixes oportunitats i que no siga el nivell econòmic el que ens marque qui pot i qui no pot. És un tema, que em preocupa, ho estic patint, els meus fills van a l’escola pública amb un nombre d’alumnes per aula que fan por, i que no deixen que tots tinguen les mateixes oportunitats d’aprenentatge, les mateixes possibilitats. Dit açò, continue amb el meu viatge.

Més tard ens vàrem reunir amb uns amics de Museros, decidits a passar un dia a Vistabella i compartir la diada. Vàrem esmorzar, passejar, dinar, i com no, acabàrem amb una botella de cava, ja que que Jordi i Mercé ens han malacostumat.

L’esmorzar el vàrem fer al bar de la plaça, enfront de l’església. Si aneu, no demaneu un entrepà sencer, amb mig ja vas bé. Jo me’l vaig demanar de llomello amb formatge i estava molt bo.

L’esmorzar ens va donar la força necessària per a fer una xicoteta passejada per una ruta que ens va dur fins al pont romá que creua el riu Monlleó i que separa les províncies de Castelló i Terol. Vàrem descansar i tornàrem a Vistabella a dinar al restaurant que es troba davant de l’ambulatori del poble.Vistabella dia 1

Jo em vaig demanar un plat típic de Les Useres, “tombet”.  Vaig llegir que ja és tan popular que es fa a tot arreu de la comarca. El plat original es fa amb carn de cabrit, el que jo vaig tastar era amb carn de corder, però he de dir que estava molt bo.

vistabella dia 12

A la vesprada, per baixar el menjar, vàrem fer una xicoteta ruta circular. Mar es va quedar amb Andreu contemplant el Pla de Vistabella i veient un cavall ben bonic.

IMG-20140503-WA0009

 I desprès d’un dia tranquil, lliure i sense les presses habituals, ens vàrem acomiadar dels amics que ens havien acompanyat. Nosaltres vàrem anar a dormir. Ens quedava un dia, i aquest anava a ser mogudet…

Continuarà…

tAstantelmón2014

 

 

Anuncis