Un dia a la Serra d’Espadà (d’Eslida a Aín)


Ain

Un diumenge qualsevol, volem volar i aprendre d’allò que ens fa fruir, d’aquells moments tan mínims que ens dóna el dia a dia i que podem passar tots quatre junts.

Hem reciclat, hem aprés de la vida de les abelles i hem respirat d’un aire més pur. Hem compartit una estona del nostre temps amb les sureres que ens trobàvem pel camí, hem explorat nous territoris, amb formigues passejant per llocs inimaginables, hem espantat una abella perquè se’ns arrimava massa, i clar, ella no entén que no volem fer-li res, però s’ha de defendre com nosaltres ens defensaríem davant d’un lleó. Ens hem imaginat vivint en un castell com a grans senyors de la Serra, i com no, hem pogut tastar tranquil·lament  aquelles coses que renoven les nostres energies.

Aprofitem la nostra estada a la Serra i concretament al poble d’Eslida per a comprar mel i oli, productes de qualitat, pròxims i sans. Esta vegada al lloc on anem a comprar la mel, ens han venut la mel de romaní, de nova producció, s’ha esgotat la que tenien de l’any passat i ara, com que estan produint-ne de nova estan a l’espera que entre la de tarongina, de bosc, i altres mels de flors diferents amb propietats diferents.

Sabíeu que les abelles obreres viuen 45 a 50 dies?  Depén del nivell de treball al qual són sotmeses. L’abella reina, viu 5 o 6 anys  depenent del seu rusc , perqué ella també treballa i pareix ser que hi ha ruscos més productius s i uns altres menys productius. Jo sempre havia pensat que totes les abelles eren iguals…, doncs no! També hi ha diferències, en trobem de més fortes i de més febles. No sé molt bé com s’aclariran, però com que elles naixen per a treballar, depenent del seu lloc desenvolupen unes feines o unes altres. Estan les que ixen al camp a pol·linitzar, les  que s’encarreguen d’alimentar  les larves del rusc durant els tres primers dies d’edat i la reina, que no sé com, però organitza el treball de totes.

Fent el seu treball d’una manera natural, no mecanitzada ens proveixen de mel, gelea reial, pol·len i un munt de derivats de la mel que fan que el nostre cos funcione millor.

Hem aprofitatel viatge i hem comprat uns trossos de rusc, ens han explicat com hem de menjar-se’l. L’hem provat i està excel·lent. A més, no sé si serà el trosset que hui he mastegat, però em trobe amb molta energia, inimaginable per a mi.

20140414_120654

Recicla els pots, fent que els òmpliguen amb la mel que compres.

Després hem pujat a Aín, un poble emblanquinat amb les finestres i portes delimitades per un blau mar. Pots passetjar pel poble i respirar tranquil·lament mentre visualitzes les muntanyes que l’envolten, pots baixar a la font de sant Ambrós o pujar al castell. Passejades curtes i molt gratificants, i per acabar la teua estada, tan sols has de seure a la plaça del poble, on está la Cooperativa San Ambrosio i disfrutar d’una bona cerveseta, unes olivetes i cacauets al seu bar. Ahir vàrem decidir demanar alguna coseta més i vam gaudir d’uns entrepans, unes braves i un plat de morro. Tot molt bo, enmig d’una plaça on els xiquets juguen sense problemes,  i sentint el murmuri de la gent, fa que et trobes un diumenge qualsevol dins d’una festa inesperada i la teua ment acarone una felicitat reparadora. I ja de tornada a casa, com no, heu de visitar Casa Paquita a Eslida, allí fan uns rebentats amb rom i mel, que et deixen més que recuperat i comences la setmana amb força energia.

Un lloc més on anar a passar el dia, a 40′ en cotxe des de València. Pots endur-te el menjar de casa i tastar-lo envoltat de natura, o pots menjar en un bar o restaurant, que sempre t’oferiran alguns productes de la Serra dins de la seua normalitat gastronòmica.

 Bar “Casa Paquita” (Eslida)

 Restaurant “Casa Pilar” (Artana)

 Restaurant “l’Ermita de Santa Cristina” (Artana)

 Restaurant  “El Molí del Duc” (Aín)

tAstantelmón2014

Anuncis