Temps era temps…


20140227_100156

El temps era temps quan teníem temps. Estem vivint un món on tot està marcat per un temps, però, qui marca el temps de la collita?

No fa molt, comprant a la botiga de saladures que hi ha a Museros vaig coincidir amb una dona que m’explicà una part d’allò que jo estava perdent. Fins fa ben poc, la gent no disposava del que hui en dia tenim tots nosaltres: podem disposar de qualsevol tipus d’aliment que ens dóna la natura, comprar-lo i gaudir-lo, durant tot l’any. Tindre-ho tot a l’abast en qualsevol moment, ens ha fet que ens despistem un poc. Caldria recordar que cada fruita o verdura té el seu moment de collita, el seu moment òptim.

Cada cosa al seu temps. Hi ha un moviment que comença a la Toscana (Itàlia) i es diu SlowFood. No he aprofundit molt, però la idea és la de consumir el producte al seu temps i comprar-lo en mercats el més propers possibles.

Podem consumir sense avançar les nostres necessitas i segons el temps ens done. Tornar a apreciar tot allò que la natura  ens proveeix, sense renunciar al plaer del tast de  novetats gastronòmiques d’ací i d’altres països propers i no tan propers.

Per què no ens atrevim a canviar? Podem jugar amb la diversitat gastronòmica de tot arreu amb els nostres productes més próxims? Per què no? No per això hem d’oblidar la nostra cuina. Podem aprendre noves formes de tastar els aliments i aprendre noves formes de cuinar-los i alhora jugar amb les realitats diverses que ens ofereix la modernitat.

No hem de consumir d’una manera descontrolada i perdre el saber de la natura. Podem tornar a  apreciar la qualitat del producte i alhora assaborir la innovació.

tAstantelmon2014

Anuncis